PROTECCIÓ A L´ARBRAT
Amb la denominació de singulars, monumentals, notables, insignes, nobles, i altres adjectius similars, s'intenta definir aquells arbres que per les seues especials característiques destaquen sobre la resta dels seus congèneres, principalment tenint en compte les dimensions, l'edat o la raresa de l'exemplar.
En realitat la majoria dels arbres que hui en dia es consideren singulars no han fet altra cosa que allò que els dicta la seua biologia, créixer i desenvolupar-se d'acord amb les condicions del medi en les quals hi viuen. Això no tindria res d'original si no fos per que l'alteració del territori a conseqüència de l’acció humana al llarg de la història ha arribat a ser tan profund que els pocs exemplars que han sobreviscut fins als nostres dies amb grans dimensions o edats centenàries es converteixen en autèntiques relíquies vegetals, sers vius venerables que amb tot el dret haurien de figurar com a membres de ple dret del nostre patrimoni cultural i natural.
No es pot oblidar tampoc que els arbres singulars situats en paratges poden convertir-se, amb una gestió adequada, en referents importants per a un turisme d'interior, respectuós i sostenible, una activitat que pot ajudar a diversificar en part l'economia sobretot dels municipis més menuts.
Actualment ens trobem en un punt crucial. Per una banda l’interès pels arbres singulars comença lentament a despertar en la societat (que no en l'administració), però per altra la rapidesa en la transformació del territori és cada vegada més acusat, incendis, abandonament de les terres agrícoles, carreteres, obres i infrastructures de tota classe amenacen molt seriosament la supervivència de molts dels arbres singulars. Altre aspecte no menys preocupant és la des-localització, que consisteix en el trasplantament (sovint amb horroroses mutilacions) d'arbres centenaris ubicats en camps i masos, habitualment de les àrees rurals, per a ornar xalets, rotondes o empreses, i així satisfer la vanitat humana.
Com s'insinuava anteriorment, la protecció legal dels arbres singulars recauria en principi en la Generalitat Valenciana, amb plenes competències en matèria de Medi Ambient. Caldria una voluntat mes gran per a que la protecció fora real i amb suport econòmic i assessorament tècnic gratuït als propietaris dels arbres.
Òbviament, la Vall d'Albaida no és aliena a totes estes circumstàncies, ben al contrari és un clar exponent de la situació. Davant de tot això, alguna gent de la comarca fa algun temps que venim mobilitzant-nos amb la realització de censos, xerrades, publicacions i altres actuacions per tal d'aprofundir en el coneixement, l'estima i la valoració dels arbres singulars des del punt de vista botànic, històric i cultural, així com intentar habilitar fórmules de protecció efectives dels arbres que puguen ser acceptades per totes les parts en joc.